A Catalunya tenim una vella tradició a venerar Santa Àgueda, com ho demostra el fet que el rei català Martí l'Humà (1356-1400) fes donació a la capella del Palau Reial de Barcelona d'una reliquia d'aquesta santa consistent en la pedra damunt de la qual havia estat martiritzada. Des d'aquell moment, la capella va prendre el nom de capella de Sant Àgueda, va adoptar la santa com a patrona i s'hi repartien pans beneits en forma de pit de dona que tenien la gràcia de curar el mal d'aquests atributs femenins. El culte a la capella es va cloure l'any 1835 i, així, va desapareixer també el costum dels pans.
A Torà les dones han honorat Santa Àgueda com a patrona des de molts anys enrera. Tenim referències molt antigues que en la nostra vila se celebrava la festa de Santa Àgueda amb molta solemnitat religiosa i popular, i afirma la devoció i advocació envers ella que, antigament, a les afores de la nostra població, a l'emplaçament del "Casalot" (ara localització del camp de tir al plat), eixia l'esglèsia del Santuari de la Mare de Déu de la LLet , en realitat Santa Àgueda, fins l'any 1936.
El nostre poble sempre ha estat de celebrar festes i costums tradicionals. La festa de Santa Àgueda coneguda com a "Festa de les dones" no ha estat cap excepció, i sabem pels nostres avantpassats que ja es festejava en temps llunyans, encara que durant molts d'anys es deixés de fer, i que sempre les dones de Torà han tingut en aquesta santa a la seva patrona, principalment les que havien d'alletarels seus fills petits, o les dides encarregades de fer-ho.
Antigament, a principis del segle XX i a finals de l'anterior, les dones organitzaven una gran festa aquest dia, el 5 de febrer, i tota una sèrie d'actes tant de tipus litúrgic com carnavalesc, per a retre homenatge a la santa.
Sembla ser que la vegilia de la diada, les dones es feien mestresses del campanar i tocaven a festa d'una manera esbojarrada. El batlle feia un pregó pel qual privava als homes de tota mena d'intervenció i els manava que guardessin el més gran respecte a totes les celebracions. Al punt de les dotze de la nit, l'alcalde lliurava la vara de manament municipal a la dona escollida , i aquesta en feia ús les 24 hores següents abans de tornar-la al seu propietari oficial.
Les dones encenien una gran foguera davant de l'esglèsia, elles pagaven la missa que feien oficiar en honor a la patrona, el pa beneït que s'hi repartia i el sermó. Al voltant de la foguera feien un gran ball al que només elles podien prendre part. Cantaven corrandes, cobles al·lusives i cançons picants, seguides i corejades per una música de gralles que pagaven elles. La dansa consistia en una rodona amb una tonada que s'assemblava a un "ball rodó" i era obligat que sortissin a ballar totes les dones, des de les nenes que tot just sabien caminar fins les velles que amb proutes feines s'aguantaven dretes. totes vestien els seus millors vestits, però especialment les més grans i les criades.
El nostre poble sempre ha estat de celebrar festes i costums tradicionals. La festa de Santa Àgueda coneguda com a "Festa de les dones" no ha estat cap excepció, i sabem pels nostres avantpassats que ja es festejava en temps llunyans, encara que durant molts d'anys es deixés de fer, i que sempre les dones de Torà han tingut en aquesta santa a la seva patrona, principalment les que havien d'alletarels seus fills petits, o les dides encarregades de fer-ho.
Antigament, a principis del segle XX i a finals de l'anterior, les dones organitzaven una gran festa aquest dia, el 5 de febrer, i tota una sèrie d'actes tant de tipus litúrgic com carnavalesc, per a retre homenatge a la santa.
Sembla ser que la vegilia de la diada, les dones es feien mestresses del campanar i tocaven a festa d'una manera esbojarrada. El batlle feia un pregó pel qual privava als homes de tota mena d'intervenció i els manava que guardessin el més gran respecte a totes les celebracions. Al punt de les dotze de la nit, l'alcalde lliurava la vara de manament municipal a la dona escollida , i aquesta en feia ús les 24 hores següents abans de tornar-la al seu propietari oficial.
Les dones encenien una gran foguera davant de l'esglèsia, elles pagaven la missa que feien oficiar en honor a la patrona, el pa beneït que s'hi repartia i el sermó. Al voltant de la foguera feien un gran ball al que només elles podien prendre part. Cantaven corrandes, cobles al·lusives i cançons picants, seguides i corejades per una música de gralles que pagaven elles. La dansa consistia en una rodona amb una tonada que s'assemblava a un "ball rodó" i era obligat que sortissin a ballar totes les dones, des de les nenes que tot just sabien caminar fins les velles que amb proutes feines s'aguantaven dretes. totes vestien els seus millors vestits, però especialment les més grans i les criades.En general, les dones manaven tot el dia i miraven d'invertir els costums culturals associats amb el sexe. Així en alguns llocs, era l'únic dia en que les dones anaven al cafè i convidaven als homes, fumaven, i fins i tot n'hi havia que es vestien amb roba masculina. Organitzaven balls i anaven a treure els homes a ballar, els quals es veien obligats a acceptar, tant si els agradava com si no, ja que, si algun s'hi negava, les dones se'n podien apoderar i fer-li mil i una trapelleries. Un dels jocs que se'ls solia fer era, per exemple, muntar-los al damunt i fer-se passejar a coll-i-be per tota la població.
Podia ser també que les dones, aprofitant el canvi de papers, deixessin d'endreçar la casa el dia abans, per tal que el seu marit tingués més feina a posar-la en ordre l'endemà; el féssin estar a la cuina i al càrrec dels infants, i hagués de fer totes les tasques de la llar. Fins i tot, n'hi havia que obligaven els seus homes a escombrar el portal o el carrer de casa a l'hora més compromesa perquè tothom el pugués veure.
En alguns casos es feia també un àpat col·lectiu com a cloenda de la festa, en el qual totes les participants eren, i només podien ser, dones.
(Extret del llibre "Les Àguedes de Torà" ,1999. Redactat en base a la informació proporcionada per l'historiador local Jaume coberó i Coberó).
